EL TEMPS EN DIRECTE

PREVISIONS

WEBCAMS DEL PIRINEU

BUTLLETÍ D'ALLAUS

ESQUI NÓRDIC

PISTES FGC

AVISOS METEO

GLOSARI

Glosari

En aquest apartat trobareu definicions de meteorologia, clima i molts temes relacionats amb el temps del Pirineu i Prepirineu!

Àrees climàtiques del Pirineu i Prepirineu Català

 

PIRINEU AXIAL O ALT PIRINEU:

Compren la linia de cims de màxima altura de la cadena pirinenca, sent una terra de frontera entre el clima atlàntic i el mediterrani. En aquesta divisió es barregen regions incloses en vessant nord i vessant sud. (informació ampliada AQUÍ)

VESSANT NORD DEL PIRINEU CATALÀ:

Comprendria la zona de clima atlàntic. Aquestes àrees les solem citar en situacions de nord, especialment a l’hivern, quan les pertorbacions provinents del nord afecten especialment aquestes zones.  (informació ampliada AQUÍ)

VESSANT SUD DEL PIRINEU CATALÀ:

Comprendria la zona de clima mediterrani. Solem coincidir amb els rius que drenen cap a la mediterrània, exceptuant les àrees més al nord, que tenen influències atlàntiques com hem vist en les àrees incloses en el vessant nord. (informació ampliada AQUÍ)

PREPIRINEU:

Compren a grans trets, la zona geologicament formada per materials mesozoics. A la zona oriental vindria marcada al nord pel riu Segre. Des de la Seu d’Urgell cap a l’oest, per la linia que creuaria el Port del Cantó amb el Port de Perves.  (informació ampliada AQUÍ)

PIRINEU I PREPIRINEU OCCIDENTAL:

Compren les comarques situades més a l’oest.  (informació ampliada AQUÍ)

PIRINEU I PREPIRINEU ORIENTAL:

Compren les comarques situades més a l’est, amb més predomi dels vents marítims.  (informació ampliada AQUÍ)

VOCABULARI METEOROLÒGIC

Ciclogènesis explosiva

És quan una borrasca s’aprofundeix molt ràpidament, amb una variació de més 24 hectopascals (hPa) en menys de 24 hores. Solen provocar fenòmens meteorològics violents, com fortes ventades o precipitacions intenses.

Foehn (Fogony)

El fogony és un vent càlid i sec que bufa a sotavent d’una serralada.

En trobar un obstacle muntanyenc, els vents (l’aire) són obligats a ascendir pel vessant de sobrevent. Aquest ascens va acompanyat d’una davallada de la pressió atmosfèrica i això provoca la condensació de la humitat continguda en l’aire. En conseqüència, formen núvols o boires que produeixen precipitacions, que els fan perdre la humitat a la vegada que la condensació del vapor d’aigua allibera calor.

En baixar pel vessant oposat són escalfats considerablement, ja que en tornar a augmentar la pressió atmosfèrica recuperen la calor perduda en l’expansió i es comporten com a vents secs i càlids.

Al Pirineu els vents del nord provoquen fogony especialment a les valls orientades nord-sud (les de les Nogueres), i amb vents del sud notarem un ambient molt càlid a la vall d’Aran.

Lenticulars

Els núvols lenticulars de forma lenticular, com ho indica el seu nom, o de plat o de lent convergent, es formen per l’ondulació que pateix una massa d’aire en topar contra una serralada. Aquests núvols són estacionaris i es formen a grans altituds en zones muntanyoses i aïllades d’altres núvols. Entre els muntanyencs aquests núvols són considerats com a presagi de forts vents als cims

Inversió tèrmica

Parlant del Pirineu, especialment en dies anticiclònics d’hivern i amb absència de vents, l’aire fred (més dens que l’aire càlid), queda enclotat en les zones més baixes de l’orografia (fons de valls, barrancs, etc), fent que la temperatura en aquesta cota sigui molt inferior a la que trobarem a zones més enlairades.

Torb

Paraula provinent del llatí turbo que significa “remolí”, és un fenomen meteorològic que implica que forts vents arrosseguen la neu amb força i redueixen dràsticament la visibilitat. És un fenomen molt perillós a la muntanya, ja que et pot desorientar i crear veritables problemes d’hipotèrmia.

Borrufa o barrufa (res a veure amb els barrufets!)

Hi ha algunes altres definicions, però habitualment s’utilitza per explicar un fenomen que consisteix en què el fort vent fa volar la neu, fent que caigui en algunes zones més llunyanes on sembla que nevi. Fins i tot en algunes situacions, pot fer sol.

Tipus de núvols

En la meteorologia, un núvolnugulnigul o broma és un conjunt de gotes d’aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l’atmosfera, sobre de la superfície terrestre. Es distingeix de la boira pel fet que no té contacte amb el terra

Núvols Alts

CIRRUS (Ci) Compost de cristalls de gel i que es caracteritza per bandes primes i fines. Els cirrus normalment apareixen a altituds compreses entre els 8 i els 12 km. La presència de molts núvols cirrus al cel pot ser signe d’un sistema frontal o que una pertorbació de les capes altes s’aproxima. Els cirrus poden ser també romanent d’una tempesta. En presència de cirrus els avions solen desenvolupar esteles persistents o també anomenades contrails. Això fa que les esteles dels avions siguin un important element a tenir en compte en el canvi del temps

CIRROSTRATUS (Cs), solen presentar-se com una espècie de vels blanquinosos fibrosos, de vegades cobrint tot el cel i d’altres només en part. Són núvols molt alts: de 6 a 12 km d’alçada. Els Cirrostratus anuncien pluges que solen aparèixer al voltant de 12 hores després de la seva presència.

CIRROCUMULS (Cc), es formen a partir de cirrus o Cirrostratus quan aquestes són escalfades suaument des de baix. Aquest procés d’escalfament fa que l’aire s’elevi i es fiqui dins del núvol.

Núvols Mitjans

Situats de 2km a 7km d’alçada:

ALTOSTRATUS (As), caracteritzats per estar formats per grans làmines, uniformement grisoses, però d’un to més clar que el dels nimbostratus i més fosc que el dels cirrostratus.

ALTOCUMULUS (Ac), que es caracteritza per masses globulars o enrotllaments en capes o pegats, els elements individuals són més llargs i foscs que els cirrocúmulus i més petits que els estratocúmulus.

NIMBOSTRATUS (Ns) formats per capes uniformes, generalment de color gris fosc, aquest tipus de núvols no sempre es presenta a la mateixa altura, d’aquí al fet que no es pugui considerar núvol de tipus baix o mitjà, però la seva base solen estar al voltant dels 2000 metres. Els Nimbostratus oculten completament la llum solar i precipiten. Aquestes precipitacions solen ser contínues i no molt intenses, a diferència de núvols de tipus convectiu.

CIRRUS (Ci) Compost de cristalls de gel i que es caracteritza per bandes primes i fines. Els cirrus normalment apareixen a altituds compreses entre els 8 i els 12 km. La presència de molts núvols cirrus al cel pot ser signe d’un sistema frontal o que una pertorbació de les capes altes s’aproxima. Els cirrus poden ser també romanent d’una tempesta. En presència de cirrus els avions solen desenvolupar esteles persistents o també anomenades contrails. Això fa que les esteles dels avions siguin un important element a tenir en compte en el canvi del temps

Núvols baixos

Els núvols baixos estan situats entre la superfície i 2km d’altitud.

Estratus (St), format per capes horitzontals amb una base uniforme, en oposició als “núvols convectius”, que són tan alts com amples. Les formacions d’estratus vénen acompanyades de precipitacions amb els nimbostratus.

Cumulus (Cu), s’assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d’una coliflor. Es forma a la troposfera a una altitud més baixa que l’altocumulus; normalment per sota dels 2,5 km.

  • Cumulus castellanus (Cu cas), es distingeix pel fet que desplega múltiples torres cap al seu límit, indicant significatius moviments verticals d’aire.  El continu desenvolupament de núvols castellanus poden produir núvols cumulonimbe i tempestes.
  • Cumulus congestus (Cu co), característics de les àrees inestables de l’atmosfera que generen convecció. No tenen formes punxegudes i es desenvolupen verticalment. Poden ser més alts que amples, perquè són generats per corrents ascendents, arribant a fer, d’extrem a extrem, fins a uns 5 km de gruix.
  • Cumulus fractus (Cu fr) són núvols petits i fragmentaris, que usualment es troben sota un ambient ennuvolat, formant o havent format part de núvols més grans, i generalment tallats per forts vents.
  • Cumulus humilis (Cu hum) Estan formats davant l’ascens d’aire calent, escalfat des del sòl, pel sol. Quan apareixen indiquen bon temps en les pròximes hores.

Stratocumulus (Sc) és un núvol gran, fosc, de masses arrodonides, en grups, alineats, o en ones, els elements individuals són més grans que els d’Altocumulus, i es presenten a més baixes altituds, per sota de 2,4 km. Es creen febles corrents convectives generant difuses capes de dèbils núvols, a causa de l’aire més sec i estable que està per sobre, i impedint el seu desenvolupament vertical. Generalment els estratocúmulus no aporten precipitació o només plugims, o neu.

 

Núvols de tempesta

Cumulonimbe (Cb) són núvols de gran desenvolupament vertical, compostos de gotes d’aigua als nivells més baixos i cristalls de gel. Es tracta de l’estadi més desenvolupat dels núvols cumuliformes, i es distingeix del Cumulus congestus perquè el seu cim conté cristalls de gel. La seva base sol trobar-se a menys de 2 km d’altura mentre que el cim pot arribar a uns 15 a 20 km d’altitud. Aquests núvols poden produir pluges intenses o calamarsa, a més de tempestes elèctriques, especialment quan ja estan plenament desenvolupats.